L’educació està canviant. Evolucionen les metodologies, la manera de treballar, la relació entre alumnat i professorat, les eines que utilitzem i també les competències que el nostre alumnat necessitarà per a desenvolupar-se en un entorn professional en canvi permanent.
I si canvia la manera d’ensenyar i aprendre, els espais en els quals tot això succeeix també necessiten adaptar-se a noves necessitats.
Aquesta reflexió ha estat en l’origen de The Shape of Future Learning, la jornada que hem celebrat a l’IES Cotes Baixes, de la mà d’Actiu, i que ha reunit referents de l’arquitectura, el disseny, l’educació, la innovació i el paisatge per a compartir diferents mirades sobre el futur dels entorns d’aprenentatge.
L’objectiu ha sigut plantejar què necessitem dels nostres espais perquè puguen acompanyar una educació que ja s’està transformant.
Mirar l’educació també des de l’espai
La jornada ha comptat amb la participació destacada de Jan Ammundsen, Senior Partner & Head of Design de 3XN/GXN, un dels estudis danesos de major reconeixement internacional.
Al costat d’ell han participat Alberto Martínez Carreguí, fundador de Venture Experience; Soledat Berbegal, consellera i directora de Reputació de Marca d’Actiu; Gustavo Marina Moreno, fundador de GM Paisajistas; Leif Rye Hauerslev, director executiu de FGU Trekanten; i Fernando Sansaloni, director de l’IES Cotes Baixes.
Mirades procedents de diferents disciplines han confluït en una mateixa reflexió: com poden l’arquitectura i el disseny acompanyar les noves formes d’ensenyar i aprendre.
Perquè l’entorn físic no determina per si sol l’aprenentatge, però sí que pot facilitar determinades dinàmiques. Pot afavorir la concentració individual o el treball col·laboratiu, permetre que un grup es reorganitze al voltant d’un projecte, generar llocs per a la trobada i l’intercanvi o integrar la tecnologia amb més naturalitat.
La flexibilitat adquireix així un significat molt més ampli. Un mateix entorn ha de poder respondre de manera diferent segons el projecte, la matèria, la metodologia o el moment concret del procés d’aprenentatge.
Pensar hui el centre educatiu de 2040
La reflexió del matí ha donat pas al treball compartit durant el Workshop Architecture Lab, dinamitzat per Luis Calabuig, Design Director & Co-Founder d’Odosdesign, en el qual professionals de l’arquitectura i el disseny han treballat al costat de representants de l’àmbit educatiu.
El punt de partida ha sigut una pregunta:
«Si haguérem de dissenyar hui el centre educatiu de 2040, quines decisions deixaríem de prendre com les prenem ara?»
A partir d’aquesta, les taules han abordat tres qüestions amb una incidència directa sobre els centres educatius del futur: l’impacte de la intel·ligència artificial i les dades en l’ensenyament i en el treball docent; la neurodiversitat i les diferents formes d’aprendre; i la relació del centre educatiu amb les famílies, les empreses, el territori i la comunitat.
La dinàmica ha servit per a qüestionar decisions que habitualment es donen per assumides —des de les aules i els llocs de circulació fins a les àrees destinades al professorat o la relació entre el centre i el seu entorn— i plantejar altres possibilitats des de la mirada conjunta de professionals de l’educació, l’arquitectura i el disseny.
Una transformació que va començar fa més d’una dècada
Per a Cotes Baixes, aquesta conversa té una relació directa amb la nostra pròpia trajectòria.
La nostra transformació no va començar pels espais. Va començar per l’educació.
Des de 2014 hem avançat en la implantació de l’aprenentatge basat en reptes i, durant aquests anys, aquest procés s’ha connectat amb la innovació, la digitalització i una estratègia d’internacionalització que ha permés desenvolupar prop de 300 mobilitats internacionals, conéixer altres realitats educatives i establir relacions amb centres, institucions i empreses de diferents països.
En 2023, aquest recorregut ha assolit una nova fita amb la incorporació de l’IES Cotes Baixes a la xarxa de Centres d’Excel·lència de Formació Professional. I, a mesura que el nostre model educatiu ha evolucionat, també ho han fet els escenaris que el fan possible.
Des del primer Thinklab, desenvolupat en 2015, s’han succeït diferents execucions que han traslladat aquest model als espais físics: Classroom 5.0, l’aula Retail, els espais CNC vinculats a l’aprenentatge basat en reptes, l’aula Tèxtil, la transformació del hall, Xspace, els espais de convivència i, més recentment, els nous entorns destinats al co-teaching.
El resultat és un centre en el qual les aules i els ambients es conceben per a admetre diferents configuracions segons l’activitat, el projecte o les necessitats d’aprenentatge. Treball individual, equips, reptes, experimentació, presentacions o sessions compartides entre docents requereixen respostes diferents.
Arquitectura, interiorisme, mobiliari i tecnologia es converteixen així en eines al servei del projecte educatiu.
L’escenari canvia, les persones romanen
Tecnologia, intel·ligència artificial, nous models pedagògics i nous entorns continuaran obrint possibilitats per a l’educació. Però cap d’aquestes eines té sentit per si sola.
Durant la seua intervenció, el nostre director, Fernando Sansaloni, ha assenyalat que «un edifici és l’escenari, però l’obra la fan les persones».
Sansaloni ha destacat que un centre educatiu són les persones que dirigeixen, les que ensenyen i les que aprenen, però també les famílies, les empreses i la ciutat. I ha incidit en el fet que, per molt que avance la tecnologia, «hi ha alguna cosa que no canvia: el nostre nucli, el nostre “core”, són les persones».
Perquè sabem que l’educació continuarà canviant i que nosaltres haurem de continuar fent-ho amb ella. I, com ha apuntat Fernando Sansaloni, «el que ens ha portat fins a aquesta estació no serà suficient per a portar-nos a la següent, d’ací a deu anys».
I aquesta següent estació ja hem començat a construir-la.
